ABELLIR: Plaure, agradar, desitjar.
- Marta sepre fa el que li abellix.
- A l'estiu abellixen molt els gelats.
- No m'abellix anar de compres.
ALÉ: L'aire que ix de la boca en respirar. Respiració.
- No em tires l'alé a la cara.
- Després de la cursa m'he quedat sense alé.
AMAGATALL: Lloc on podem amagar-nos o amagar alguna cosa.
- Jugant a conillets a amagar, vaig trobar un bon amagatall.
- Els diners estan en un bon amagatall.
ANDANA: Antigament, el pis més alt de la barraca valenciana, que serveix per a guardar-hi les collites i criar-hi cucs de seda.
Ara és la part més alta de la casa, on esguarden objectes inservibles o que usem poc.
- Hem reformat l'andana, i s'ha quedat genial.
- Guarda eixes teles a l'andana.
ARRUFAR: Replegar una cosa cap enrera damunt ella mateixa, fent-la menys extensa. Arrugar.
- Quan s'enfada arrufa el nas.
- Si Lluís té fred s'arrufa.
CENDRA: Residu polsegós en cremar-se alguna cosa.
CENDRÓS: De color semblant al de la cendra. Persona poc optimista, i amb una visió negativa de la vida.
- Pep és un cendrós.
- El cel té hui un colór cendrós.
MALENCONIA: Melancolia. Estat de tristesa o nostàlgia.
- Ella estava en estat de malenconia.
- Aquella cançó em provoca molta malenconia.
RELLA: Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual
se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la
terra i obrir els solcs.
Estar més sort que una rella, és estar molt sort.
- El llaurador utilitzava la rella al seu camp.
- Carles està més sort que una rella.
