Vocabulari

ABELLIR: Plaure, agradar, desitjar. 

- Marta sepre fa el que li abellix. 

- A l'estiu abellixen molt els gelats. 

- No m'abellix anar de compres. 

ALÉ: L'aire que ix de la boca en respirar. Respiració. 

- No em tires l'alé a la cara. 

- Després de la cursa m'he quedat sense alé.

AMAGATALL: Lloc on podem amagar-nos o amagar alguna cosa. 

- Jugant a conillets a amagar, vaig trobar un bon amagatall.

- Els diners estan en un bon amagatall. 

ANDANA: Antigament, el pis més alt de la barraca valenciana, que serveix per a guardar-hi les collites i criar-hi cucs de seda. 

Ara és la part més alta de la casa, on esguarden objectes inservibles o que usem poc. 

- Hem reformat l'andana, i s'ha quedat genial. 

- Guarda eixes teles a l'andana. 

ARRUFAR: Replegar una cosa cap enrera damunt ella mateixa, fent-la menys extensa. Arrugar.

- Quan s'enfada arrufa el nas. 

- Si Lluís té fred s'arrufa.

CENDRA: Residu polsegós en cremar-se alguna cosa. 

CENDRÓS: De color semblant al de la cendra. Persona poc optimista, i amb una visió negativa de la vida. 

- Pep és un cendrós. 
- El cel té hui un colór cendrós.

 MALENCONIA: Melancolia. Estat de tristesa o nostàlgia. 

- Ella estava en estat de malenconia. 
- Aquella cançó em provoca molta malenconia. 

 RELLA: Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs.

Estar més sort que una rella, és estar molt sort. 

- El llaurador utilitzava la rella al seu camp.
- Carles està més sort que una rella.